EL NAIXAMENT DE LA TÈCNICA
Benjamin Franklin deia que les persones som animals que tenim la capacitat d'inventar i construir eines.
Alguns animals poden utilitzar eines per satisfer les seves necessitats, però no hi trobarem cap que sigui capaç de fabricar-les.
L'ésser humà té la capacitat de construir eines, d'aquesta manera es capaç de satisfer les
necessitats bàsiques per sobreviure; alimentar-se, protegir-se del fred, de la calor, del vent, dels
altres animals, etc.
Actualment tenim altres necessitats, com ara viatjar, estar informats, escoltar música, etc., la
satisfacció de les quals no és imprescindible per sobreviure, però suposa tenir una vida més
còmoda. Aquestes altres necessitats, que ja no són bàsiques, s'anomenen necessitats secundàries.
L'artesania i la tècnica
Antigament es denominava art la capacitat de construir objectes i artefactes o d'elaborar
productes; de les persones que el dominaven se'n deia artesans i artesanes.
Actualment anomenem artesania la producció d'objectes fets a mà que, en general no segueix
un procés de fabricació industrial.
Els artesans, no només construïen, sinó que també inventaven els objectes, els artefactes i els
productes.
Avui en dia els processos d'elaboració de productes o de construcció d'objectes no segueix un
procés artesanal sinó que es duen a terme en fàbriques i indústries on treballen moltes persones
que realitzen tasques diferents. En aquest cas ja no es parla d'art sinó de tècnica, i s'anomenen
tècnics i tècniques les persones que la practiquen.
El conjunt de procediments que utilitzem els humans per fabricar eines, construir objectes, i en
general, obtenir qualsevol producte, és el que anomenem tècnica.
Els tècnics actuals gairebé ja no inventen, sinó que construeixen objectes, artefactes, sistemes i
productes que han inventat altres persones. També es dediquen a instal·lar, reparar o adaptar
màquines i sistemes tècnics que han estat fabricats a les indústries. Per poder-ho fer, necessiten
conèixer molt bé els materials i les eines, tal com passava amb els artesans i a més entendre el
funcionament de la maquinària i saber interpretar dibuixos i esquemes.
CIÈNCIA I TECNOLOGIA
Per satisfer algunes necessitats cal crear i fabricar objectes i aparells sovint molt complexos, com
ara avions, ordinadors o telèfons mòbils. Per fer-ho ja no n'hi ha prou amb l'experiència, la
destresa o l'enginy que aporta la tècnica, sinó que és necessària l'aportació de la ciència.
La ciència es dedica a estudiar; utilitzant el mètode científic, l'entorn, físics, natural i social, amb
l'objectiu d'adquirir coneixements que serveixin per conèixer i entendre el perquè dels fenòmens
que observa.
La tecnologia utilitza el coneixement que aporta la ciència per resolddre els problemes tècnics, però amb l'objectiu de satisfer les necessitats humanes.
La tecnologia és el conjunt de coneixements tècnics, científicament organitzats que tenen per
objectiu satisfer necessitats humanes.
La ciència i la tecnologia estan molt relacionades entre si; la ciència necessita instruments tècnics
per experimentar als laboratoris i aconseguir els seus objectius i la tecnologia necessita el
coneixements científic per descobrir nous productes i noves solucions tècniques o per introduir-hi
millores.
La tecnologia ara també treballa per satisfer les necessitats de la ciència. Per aquest motiu avui en dia es parla més de tecnociència que no pas de tecnologia o de ciència
TECNOLOGIA, NATURA I SOCIETAT
La tecnologia no es relaciona només amb la tècnica i amb la ciència; també es relaciona amb la
natura i amb la societat.
Tecnologia i natura
L'activitat tecnològica està molt relacionada amb l'entorn natural, ja que per construir objectes,
artefactes i productes es necessiten materials, energia i algun lloc on abocar els residus.
De l'entorn natural obtenim materials com la fusta, els metalls i les roques, aliments,
combustibles i a la naturalesa retornem tot allò que no ens és útil, com les escombraries, fums,
productes de deixalla.
La tecnologia procura que l'impacte de la seva activitat sobre el medi natural sigui el mínim
possible, reduint el consum energètic, la conservació de la natura, com per exemples les
depuradores.
Tecnologia i societat
La tecnologia també influeix en la societat, és a dir, en el conjunt de persones que formem els
pobles i les ciutats, proporcionant-nos productes que milloren la nostra qualitat de vida i enspermeten disposar de més temps lliure.
Hi ha aplicacions de la tecnologia, com la tecnologia militar, que poden fer possible que ens
destruïm els uns als altres.
O bé poden perjudicar els interessos d'altres persones com ara desfer-se de les deixalles que
generen les grans ciutats.
La tecnologia i l'economia també es relacionen intensament, com ho demostra el fet que cadavegada degut als avenços tecnològics productes com els mòbils siguin més barats i petits.
EL PROCÉS TECNOLÒGIC
Recordem que la tecnologia té com a objectiu satisfer les necessitats humanes, tant les bàsiques
com les secundàries. Quan la necessitat és millorar un producte tecnològic que ja existeix diem
que tenim un problema.
La tecnologia només pot treballar de manera ordenada i lògica, seguint un mètode que li permeti
aconseguir amb èxit el seu objectiu. Aquest mètode s'anomena procés tecnològic.
El procés tecnològic és el mètode de treball propi de la tecnologia i consisteix en un conjunt
d'activitats que es duen a terme per satisfer una necessitat o solucionar un problema.
Per exemple, la necessitat que tenim de poder traslladar-nos ha obligat a construir moltes vies de
comunicació: carreteres, vies de tren, autopistes, etc. A més, ha calgut els mitjans de transport i
l'energia per fer-los funcionar.
Les fases del procés tecnològic
El procés tecnològic es duu a terme a partir del moment en què es planteja un problema o una
necessitat i s'hi requereixen solucions. Imagina que es fa necessari un aeroport i se'n decideix la
construcció. A partir d'aquesta necessitat s'inicia el procés, que es duu a erme en tres fases
relacionades entre si: el projecte, la construcció o fabricació i l'avaluació.
El projecte
El projecte és una seqüència de treball en què es defineix el problema o la necessitat i se'n
proposa la solució.
dins el projecte es duen a terme les activitats següents:
a) Definició de la necessitat o problema i condicions
Un procés tecnològic no s'inicia si no hi ha cap necessitat per satisfer o algun problema per
resoldre, a més hem de tenir en compte les condicions que ha de complir la solució.
b) investigació
Abans de pensar en idees concretes que puguin solucionar el problema, cal cercar informació útil.
Bona part d'aquesta informació es pot obtenir estudiant les solucions que s'han donat a problemes
similars.
c) possibles solucions: la viabilitat de les idees
Un cop recollida tota la informació necessària, arriba el moment de les idees. Aquesta fase és la
més creativa, en la qual es pensen solucions per al problema. És molt freqüent realitzar el que
s'anomena una pluja d'idees; és a dir un grup de persones discuteixen el problema i proposen
diverses soluciones.
No totes les idees es poden portar a la pràctica; potser perquè serien massa cares, perquè podrien
perjudicar excessivament els propietaris de les terres afectades, impacte ambiental, no disposem
dels coneixements tècnics o dels materials necessaris per dur-les a terme.
Les idees que es poden dur a la pràctica s'anomenen idees viables i les que no són possibles,
inviables.
d) Proposta de solució: el disseny
D'entre totes ls idees viables, cal triar la més adequada.
Un cop triada la solució, cal fer el disseny de com ha de ser i de com s'ha de dur a terme aquesta
solució. El disseny consisteix a dibuixar plànols, a realitzar maquetes i a elaborar informes on
s'ha d'indicar el càlcul de les quantitats i qualitats dels materials que s'han d'utilitzar, com ha de
ser el procés de construcció i els cost que tindrà
La construcció o fabricació
La construcció o fabricació és el conjunt d'accions que es duen a terme per realitzar el projecte.
Distingim dues maneres de dur a terme la construcció o fabricació: de manera artesanal o de
manera industrial.
En la construcció o fabricació artesanal, una sola persona construeix tot l'objectes des del començament fins al final, amb eines i màquines senzilles que no li permeten fabricar o construir
una gran quantitat d'objectes.
En la construcció o fabricació industrial s'utilitzen màquines i mètodes per obtenir grans
quantitats de producte en poc temps. On cada persona executa una part del procés de construcció
o fabricació.
En qualsevol cas, siguin quin sigui el procés de construcció o fabricació, sempre és necessària la
confecció d'un pla de treball.
Un pla de treball consisteix a organitzar la construcció o fabricació dividint-la en operacions
simples i ordenades de manera que permetin la realització satisfactòria del treball en un temps
òptim.
Per això es parteix dels plànols on, a més del disseny global, hi ha el detall de totes les peces que
constitueixen l'objecte o aparell. Aquests plànols s'anomenen plànols d'especejament. A continuació, cal establir un ordre de construcció de les diferents peces, així com el procés de muntatge i realització dels acabats.
L'avaluació
L'avaluació ens permet determinar si el problema ha estat resolt o la necessitat ha estat
satisfeta.
Cal contestar a les preguntes “s'ha resolt el problema?”, “s'ha satisfet la necessitat” i també
comprovar si es compleixen les condicions que s'havien fixat a l'hora de definir el problema.
A partir de l'avaluació, també sorgiran idees per millorar la solució, que tornaran posar en marxa
nous processos tecnològics.
Si l'avaluació no és positiva, és a dir, si no s'aconsegueix satisfer la necessitat, cal esbrinar el
perquè i tornar a la fase de disseny per fer les modificacions necessàries. Per deixar constància
dels resultats obtinguts i del procés seguit, es redacta la memòria.
La memòria és el conjunt de document que descriuen el procés tecnològic que s'ha seguit.
També serveix perquè l'experiència adquirida no es perdi i pugui ser consultada en la fase
d'investigació d'altres projectes similars
Les dades i documents que ha d'haver-hi en una memòria:
● Títol del projecte
● Nom dels autors
● Data
● Descripció del problema
● Descripció de les condicions
● Descripció de la solució
● Plànols
● Procés de construcció
● Càlcul del cost econòmic
● Avaluació
● Implicació en el medi natural
● implicacions socials
● Possibles millores
● Valoració.
Exemple de memòria
